La Serra de Degollats, coneguda popularment com La Serra, és un testimoni viu de segles d’història i tradició al cor del Berguedà. Aquesta masia, situada en un punt elevat entre la vall de Merlès i l’altiplà de Prats de Lluçanès, combina el llegat arquitectònic medieval amb una ubicació privilegiada envoltada de natura.
Un Nom Amb Arrels Antigues
Encara que la tradició oral sovint associa el nom a diferents fets del 1714, el topònim “Degollats” té els seus orígens en el llatí decollo, que significa “degollar”. De fet, la primera menció escrita de l’edifici data de l’any 979, en un document que esmenta el lloc com “villa Decollatus”.
Dels Alous Medievals a la Guerra de Successió
Al llarg dels segles, aquesta propietat va passar per mans privades i institucions religioses. Destaca la seva donació al Monestir de Sant Pere de la Portella l’any 1095, marcant una estreta relació amb el monestir de Lluçà durant l’Edat Mitjana. Durant la Guerra de Successió, La Serra de Degollats va jugar un paper estratègic. Les tropes castellanes, comandades per Bracamonte, la van ocupar després de saquejar la zona, convertint-la en un punt clau dels enfrontaments.
Arquitectura Amb Caràcter
La masia actual data del segle XVII, quan es va construir sobre les restes medievals. Es tracta d’una edificació de planta quadrada amb una teulada a quatre vessants i murs de maçoneria de pedra. Entre els seus elements més distintius hi ha el portal d’arc de mig punt adovellat, finestres amb emmarcaments de pedra treballada i torrasses de defensa situades a les golfes. Aquests detalls arquitectònics evidencien la seva funció original com a fortalesa.
Un Espai per Redescobrir la Pau i el Benestar
Actualment, La Serra ha estat restaurada per convertir-se en un espai on la història i la natura convergeixen de manera harmònica. A La Serra Sport & Wellness, els visitants poden gaudir d’una experiència única que combina esport, descans i la bellesa atemporal del Berguedà. Cada racó de la masia explica una història, oferint un refugi d’inspiració i tranquil·litat.
